Aixecat sobre el Fluvià, fou autoritzat per Donna Sibil·la, vescomtessa de Rocabertí, l’any 1392. Quan fou acabat, l’any 1442, la senyora d’Esponellà era Margarida de Corbera. Tenia una longitud de 156 m, una amplada de 4 m i una alçada de 17 m sobre el llit del riu. Constava de 6 arcs, el més gran dels quals feia 36 m de llum. Va romandre intacte fins al 1794 en què per dificultar el pas dels francesos es va destruir l’arcada principal. No es va reconstruir fins a l’any 1904, gràcies a la campanya iniciada per l’historiador J. Botet i Sisó i el Sr. Pere Ordis i Bonal. El 1939, les tropes republicanes el van tornar a destruir, però el novembre del mateix any es va portar a terme la seva reconstrucció.
