L’església parroquial, dedicada a Sant Cebrià, és documentada des de l’any 921.
Aquest document parla d’un judici celebrat dins l’església parroquial. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià.
Hi destaca la portada que conserva l’estil primitiu i la forta de ferramenta, amb el forrellat amb cap de serp. D’origen romànic, va ser modificada als segles XV i XVI amb elements de caràcter ogival. Reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. També hi figuren els escuts dels Corbera.